| ||||||
| ||||||
     |
||
| Font Màgica de Montjuïc
Deguda a la inspiració de l'enginyer Carles Buïgas, que va idear un nou tipus de font-sortidor en la qual l'element artístic són les formes canviants de l'aigua, la Font Màgica és una de les últimes obres que es van portar a terme en el recinte de l'Exposició Universal de 1929. El projecte es va completar amb cascades i fonts instal·lades en diversos llocs de l'avinguda Maria Cristina. És un dels espectacles amb més tradició de la ciutat; una festa d'aigua, música i llum. Horari de funcionament: Del 6 de maig al 3 d'octubre,. dijous, divendres, dissabte i diumenge de 20 a 24 h. Teatre Apolo El Teatre Apolo, situat a l'avinguda del Paral·lel 59, és un dels molts teatres que es donen cabuda en aquesta famosa avinguda per la seva congregació de teatres i bona comunicació de transport. Amb un aforament de gairebé 1000 butaques, el teatre conta amb cafeteria i bar, aparcament en el soterrani, accessos per a minusvàlids, intercomunicadores a tots els nivells, visor de sala i escenari en cabines i escenari, aire condicionat, refrigeració i calefacció. El Poble Espanyol El Poble Espanyol va ser construït l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona com a pavelló dedicat a l'art. És un dels pocs monuments pertanyents a una Exposició Internacional que encara es pot visitar. Va ser concebut des d'un primer moment com un veritable "poble" en el cor d'una ciutat amb una superfície de 49.000 m2. L'objectiu era donar una idea del que podria ser un "model ideal" de poble ibèric que reunís les principals característiques de tot poble peninsular. Per aquest motiu es van reproduir, a escala, 117 edificis, carrers i places. La selecció de peces es va realitzar tenint en compte criteris de punta estètica que permetessin una composició global i harmònica d'acord amb el projecte de "poble" que s'havia concebut. La idea va ser impulsada per l'arquitecte Puig i Cadafalch i després concebut com una unitat de conjunt pels arquitectes Francesc Folguera i Ramón Reventós amb la participació del crític d'art Miquel Utrillo i del pintor Xavier Nogués. La seva construcció es va realitzar en tretze mesos i, curiosament, l'obra tenia una data de caducitat ja que havia de durar el mateix temps que l'Exposició Universal, és a dir, sis mesos. Però el seu èxit urbanístic ha permès que el Poble hagi estat viu fins als nostres dies. |
 |
|
